En las sociedades contemporáneas, el racismo, lejos de desvanecerse, se presenta con mayor fuerza frente a un discurso políticamente correcto de equidad. Desde esta perspectiva, la etnocirugía cosmética es una expresión de la sobrevivencia y la resignificación del racismo como un problema social con implicaciones individuales y colectivas que podemos y debemos repensar desde diversos enfoques, en particular, desde el que ofrecen los estudios del cuerpo.
Como seres corpóreos siempre somos los otros de nosotros mismos porque hay una alteridad que nos constituye, que nos atraviesa y que nos interpela. La identidad nunca es del todo nuestra, y jamás está absolutamente fijada. No tenemos un “yo”, no estamos a solas con nosotros mismos aunque lo deseemos. Somos inconstantes y contradictorios, nos encontramos en estrechos callejones sin salida en los que quedamos perplejos porque no podemos acudir a manuales que nos digan lo que debemos hacer, decir o pensar. Vivimos en la ambigüedad y, sobre todo, en la insatisfacción. Los buenos momentos son efímeros oasis en noches de tormenta y los paraísos encontrados resultan ser estrellas fugaces.
La ética tiene su punto de partida en esta corporeidad, porque hay algo así como una presencia extraña de la que no podemos dar cuenta, que escapa a nuestras planificaciones y organizaciones, que irrumpe en los momentos más inoportunos. Es esta extrañeza la que nos hace tremendamente vulnerables, y la que no nos deja estar a la altura de las circunstancias, la que nos impide tener buena conciencia, porque es ella la que no permite una coincidencia con lo que somos, porque es ella la que evita que seamos un proyecto, un diseño, y nos abandona a merced de los sucesos y de los acontecimientos.
El Japó viu immers en un període de canvis, i una de les evidències més palpables d'aquesta etapa tan convulsa la trobem en la seva política exterior i de seguretat. Oblidada durant anys pel paper que el Japó desenvolupava com a “nació comercial”, la política exterior nipona torna a tenir un espai en la disciplina de les relacions internacionals.
Aquest Manual pretén analitzar els condicionants interns de la política exterior japonesa; els seus actors principals , les normes rectores de la diplomàcia japonesa i els debats existents sobre quin ha de ser el paper del país en el nou segle. A més s’estudia l’evolució de la seua política exterior , des de la política d’aïllament del període Tokugawa, passant per la creació del Japó de la Restauració Meiji, fins l’adopció de la Doctrina Yoshida durant la guerra freda.
En la darrera part del llibre s’analitzen quins són els reptes i amenaces que condicionen la diplomàcia japonesa en el nou context de postguerra freda. Entre aquests reptes figuren la reforma de la Constitució Pacífica de 1947, el repensament de l’aliança amb els EUA, el problema amb el règim de Corea del Nord, o les complexes relacions amb la Xina.
Tothom (que no es trobi en una situació anòmala) menja a diari. Les nostres alimentacions contemporànies, però, són part de les cultures i de les societats en les quals es desenvolupen i, com aquestes, es troben en una constant i continuada reformulació i evolució (està clar que avui dia no mengem com fa cinquanta anys, ni d’aquí a cinquanta anys menjarem com avui...). I les transformacions dels hàbits i de les estructures alimentàries afecten també tothom, independentment del gènere, de les classes socials, de les edats.
Si una cosa està clara, però, és que les nostres alimentacions contemporànies generen debat i que, en molts sentits, marquen en bona mesura les nostres opcions d’estils de vida. En un moment de la història en el qual, molt possiblement, mai no hem menjat amb tanta “seguretat” -ni amb tanta autopercepció de seguretat-, les nostres consideracions sobre “què” mengem, d’on prové i com ha estat elaborat semblen estar més a l’ordre del dia que mai.
En aquest sentit, les aportacions que presentem en aquest llibre ens porten a reflexionar sobre alguns d’aquests aspectes: des de les pors alimentàries globals fins els aliments locals; des del debat sobre les biotecnologies fins el consum verd, els aliments “bio” i l’agroecologia. Són aportacions diverses (perquè diversos són els punts de vista des dels quals s’observa a diari la nostra alimentació) i interdisciplinàries (car l’alimentació no és un camp que pugui ser abordat des d’una única disciplina), perquè el fet alimentari és complex, polièdric, i necessita d’aproximacions al més obertes possible. Aquest llibre intenta recollir aquestes premisses.
L’arribada a Catalunya, als primers anys del segle XXI, de centenars de milers de persones d’arreu del món que utilitzen el castellà com a lingua franca ha agreujat l’hàbit dels catalanoparlants de parlar en castellà als qui aparentment no el parlen. Així, l’ús del català entra en un període d’incertesa. El problema és doble: nombre de parlants de cada llengua i hàbit d’uns i altres de parlar-se en castellà. El català, tot i tenint a favor la predisposició dels ciutadans en general, es troba sempre en desavantatge. Què s’hi pot fer?
S’advoca primer per aplicar una metodologia, l’observacional, que recull la realitat millor que les enquestes, en el marc del carrer i el seu domini, tot possibilitant l’anàlisi de la dinàmica des de diverses vessants; i en segon lloc, per cercar les mesures, sempre difícils, per aconseguir que els catalanoparlants superin l’hàbit de parlar en castellà amb els qui no el parlen amb l’objectiu preeminent de fer-los-el sentir, ja que és la millor manera, o l’única, que el parlin. A més de descriure el marc teòric de la interlocució català-castellà, l’autor presenta un treball de camp en què per primer cop es publica de forma científica el descens del català sentit al centre de Barcelona. Tanca el llibre una selecció d’opinions sobre els usos personals del català.
En plena època medieval, els abusos feudals van provocar la revolta dels qui treballaven la terra: els remences. Aquest llibre explica la seva llarga lluita, inèdita a la resta de la península, per conquerir el respecte i la llibertat. «És un dels fets més transcendentals de la història de Catalunya, amb influència en la prosperitat posterior del país» (Rovira i Virgili).
Este libro esta dedicado a entender cómo la antropología social estudia y se implica en los procesos de desarrollo impulsados desde la cooperación internacional. Algunos de los temas abordados –el nacimiento de antropología aplicada al desarrollo, la definición del objeto de estudio, las principales aproximaciones teóricas y metodológicas, el posicionamiento frente al dilema ético del desarrollo o el análisis de las transformaciones sociales y culturales inducidas en su nombre- permiten familiarizar al lector con los temas clásicos de la subdisciplina. Otros, como el análisis de las políticas públicas de salud internacional o la emergencia, acción y efectos de las ONG, lo introducirá a algunos de los debates estrella de los últimos tiempos.
Esta obra tiene el merito de ser la primera que explora las investigaciones antropológicas llevadas a cabo en el estado español en el ámbito de la cooperación internacional al desarrollo.
Concebido a modo de manual introductorio, este volumen es necesario para todos aquellos que estén interesados en trabajar sobre el mundo del desarrollo desde la antropología, recomendable para quienes quieran contribuir a una reflexión colectiva sobre la realidad poliédrica y polisémica del desarrollo y fundamental para los que piensen que la etnografía nos brinda una buena oportunidad para demostrar que otros mundos son posibles.
Aquesta obra ofereix un panorama introductori però alhora prou detallat dels continguts de la pragmàtica actual, amb especial atenció al discurs i a la llengua oral, i aplicable a molts aspectes de la llengua catalana, en particular al fenomen de la variació funcional o estilística: el fet que la llengua variï segons els contextos d’ús en què es fa servir.
Per començar, s'aborden en aquest manual les diferents concepcions i els orígens dels plantejaments pragmàtics, així com els diversos camps d'estudi de la disciplina. A continuació, es presenta el fenomen del discurs amb l'explicació dels trets que el caracteritzen i amb l'anàlisi de mostres concretes. El llibre es clou amb una part dedicada a la llengua oral, una varietat encara poc estudiada i tanmateix transcendent.
La etnografía es, al mismo tiempo, la palabra clave que designa la metodología de campo de la antropología social y, también, el término con el cual se identifica la escritura antropológica, basada en la observación directa de la realidad social. Hacer y leer etnografía es, pues, la actividad principal de los antropólogos y el tema del que trata este libro.
La historia de la etnografía es paralela a la historia de la presencia occidental en otros territorios y dominios culturales. En buena medida coincide con la historia del
colonialismo y de la llamada modernidad. Uno de los elementos que más costó eliminar de la mirada occidental sobre 'los otros' fue el sesgo etnocéntrico.
Otra dimensión que la moderna etnografía ha podido criticar y superar es la tendencia de los etnógrafos clásicos hacia una mirada exótica de sus objetos de estudio. La propia terminología de las etnografías de hace un siglo, que nos hablan de salvajes y primitivos, constituye la evidencia de una actitud intelectual proclive a destacar las diferencias culturales, por encima del carácter unitario del ser humano y de sus productos culturales.
Hoy en día, nos guste o no, todo el mundo se ha occidentalizado o, si se quiere, se ha globalizado. Todos estamos interconectados y formamos parte de unas mismas dinámicas económicas, políticas y culturales. Pero eso no quiere decir que todos seamos iguales, ni mucho menos. Cada vez más, a medida que avanzan los procesos de transnacionalización, cada sociedad tiene más necesidad de construir una identidad colectiva y reflexionar sobre su patrimonio cultural. La etnografía puede ser una herramienta muy útil para llevar a cabo este proceso de reflexión y autorreflexión.
Les fires i els mercats, com a reunions ancestrals, han format i formen part de la nostra vida diària, són punt de trobada comercial però també social, ja que hom es reuneix al seu voltant no només per vendre productes, sinó també per expressar i generar relacions humanes.
En aquesta obra, fires i mercats han estat concebuts com una de les eines més completes per a la promoció (quasi l’ideal del màrqueting) però també com a fenòmens socials que són capaços de reflectir i modelar la cultura i el territori des de la qual s’organitzen. Aquesta concepció de les fires i els mercats com a espai vius (únics i irrepetibles) per a la relació humana que permeten crear i transmetre missatges i experiències obre un nou camp de treball per repensar aquests esdeveniments i donar resposta als reptes que plateja l’economia de l’experiència i la societat de la informació.
Després de quaranta anys de franquisme, la llengua catalana necessitava tota mena de suports per recuperar la normalitat. En aquest procés, els mitjans de comunicació han tingut un paper destacat. Aquest llibre ressegueix la història recent del català als mitjans i posa de relleu la responsabilitat i el rigor amb què molts periodistes i lingüistes han tornat a donar vida pública a la llengua catalana.
¿Percibe el público la oferta de una librería tal cual se plantea desde la dirección? ¿Cómo erradicar el problema del maltrato a libros en una biblioteca? ¿Produce la programación de un festival de cine algún efecto social? ¿De qué depende el éxito de la relación entre exhibidores teatrales y compañías? ¿Cuáles son las causas de la descarga gratuita de música? ¿Cómo valoran un festival de teatro de calle sus asistentes? ¿Qué mensaje proyectar para erradicar un problema en una biblioteca? ¿Qué efecto tiene la promoción de música a través de radiofórmulas? ¿Cómo valorar si están satisfechos los visitantes de una exposición? ¿Por qué la gente joven ha dejado de ir al cine? ¿Qué imagen tienen de un auditorio sus asistentes regulares? ¿Qué fuentes de financiación pueden utilizar los museos para conseguir más público? … Este libro da respuesta a todas estas preguntas a través de 12 investigaciones de marketing realizadas en diferentes contextos culturales.
1. Responsable del tractament Identitat: OBERTA UOC PUBLISHING, SLU (d'ara endavant «OBERTA»). CIF: B - 62109772 Adreça postal: Rambla del Poblenou, 154 - 156, 08018. Contacte delegat de protecció de dades:dpd@uoc.edu
OBERTA, com a responsable del lloc web, de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals (d’ara endavant, “RGPD”), i la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic (LSSICE), us informa que ha implantat les mesures de seguretat necessàries d’índole tècnica i organitzativa, per garantir i protegir la confidencialitat, la integritat i la disponibilitat de les dades introduïdes.
2. Finalitats del tractament
Les dades que sol·licitem són adequades, pertinents i estrictament necessàries per a la finalitat per la qual es recullen i no són mai utilitzades per una finalitat diferent d’aquella per a la que han estat cedides. En cap cas s’obliga a facilitar-nos les dades, tanmateix, són absolutament necessàries per poder dur a terme els serveis que oferim.
L’usuari haurà d’emplenar tots els camps de cada formulari i, en conseqüència, haurà d’omplir els formularis amb dades veraces, exactes, completes i actualitzades. L’usuari serà l’únic responsable de qualsevol dany o perjudici, directe o indirecte, que ocasioni a OBERTA o a qualsevol tercer per completar els formularis amb dades falses, inexactes, incompletes o no actualitzades, o de terceres persones.
La nostra pàgina web obté les seves dades de caràcter personal mitjançant la recepció de diversos formularis i a través del correu electrònic. Les dades personals només s’utilitzen per a les següents finalitats:
Tramitar la compra de publicacions escollides per l’usuari i verificar la veracitat de les dades aportades per a les compres on line. Per dur a terme aquestes finalitats ens podem posar en contacte amb vostè per mitjà de les dades facilitades.
Gestionar l’enviament d’informació comercial sobre els serveis de realització editorial i també informació institucional relacionada amb els actes que es duen a terme des d’OBERTA o on que aquesta participa.
Gestionar qualsevol requeriment d’informació, aclariment, dubte o petició de publicació.
No obstant això, si no vol rebre les nostres comunicacions comercials per mitjà de correu electrònic, pot sol·licitar-ho seguint les instruccions que s’envien a cada enviament. No tractem les seves dades personals amb cap més altra finalitat que les que s’han descrit aquí, excepte per obligació legal o requeriment judicial.
3. Durada de conservació
Les dades corresponents a la compra de productes d’Editorial UOC es conserven durant el termini de vigència de la compra. Posteriorment, queden bloquejades fins que transcorrin els terminis de prescripció aplicables.
Les dades corresponents a la gestió de l’enviament d’informació sobre els serveis de realització editorial es conserven durant el termini necessari per dur a terme aquesta activitat. Posteriorment, queden bloquejades fins que transcorrin els terminis de prescripció aplicables.
Les dades facilitades per l’interessat per a subscriure’s al servei d’informació sobre els serveis de realització editorial es conserven fins que l’usuari manifesti la seva voluntat de suprimir-les.
4. Legitimació del tractament
La base legal per al tractament és el consentiment de l’interessat i, si escau, la derivada de la prestació d’un servei mitjançant un contracte.
5. Lloc on es desa la informació
La informació proporcionada es desa en els servidors de la UOC o en proveïdors i empreses encarregats del tractament de dades que tinguin els servidors en el territori de la Unió Europea o estiguin emparats pel Privacy Shield.
6. Cessió i transferència
Informem que les seves dades es tracten amb la màxima confidencialitat i són utilitzades de manera interna per a les finalitats indicades. Les dades facilitades es poden cedir a empreses del grup UOC (UOCX, SL, UOC i UOC Corporate) i empreses encarregades del tractament de dades (com ara proveïdors de serveis, serveis d’enviament de comunicacions, de missatgeria, de generació d’audiències similars, agències, etc.).
7. Drets de les persones interessades
Podeu sol·licitar l’exercici dels drets següents davant d’OBERTA presentant un escrit a l’adreça postal de l’encapçalament o enviant un missatge electrònic a ediuoc@uoc.edu i adjuntant una fotocòpia del DNI o qualsevol altre document anàleg en dret, com indica la llei.
8. Drets
Els drets que l’usuari pot exercir sobre la protecció de les seves dades de caràcter personal són els que s’especifiquen a continuació:
Dret d’accés: permet a l’interessat saber i obtenir informació sobre les dades de caràcter personal sotmeses a tractament.
Dret de rectificació o supressió: permet corregir errors i modificar les dades que siguin inexactes o incompletes.
Dret de cancel·lació: permet que se suprimeixin les dades que siguin inadequades o excessives.
Dret d’oposició: dret de l’interessat a què no es porti a terme el tractament de les seves dades de caràcter personal o se cessi el tractament que se’n fa.
Limitació del tractament: comporta el marcatge de les dades personals que es conserven, amb la finalitat de limitar-ne el tractament futur.
Portabilitat de les dades: facilitació de les dades que són objecte de tractament a l’interessat, per tal que pugui transmetre-les sense impediments a un altre responsable.
Dret a no ser objecte de decisions individuals automatitzades respecte a les quals l’interessat no hagi expressat el seu consentiment (inclosa l’elaboració de perfils).
Dret a no ser objecte d’una decisió basada en el tractament automatitzat que produeixi efectes o afecti significativament.
Dret a retirar el consentiment prestat en qualsevol moment.
L’interessat també té dret a presentar una reclamació davant l’autoritat de control si considera que es poden haver vulnerat els seus drets en relació amb la protecció de les seves dades.
9. Seguretat
OBERTA, en resposta a la confiança dipositada en nosaltres i tenint en compte la importància en matèria de protecció i confidencialitat que requereixen les dades personals de l’usuari, us informa que ha adoptat totes les mesures tècniques i organitzatives necessàries per salvaguardar-ne la seguretat, tal com exigeix la normativa vigent que regula el reglament de mitjans de seguretat dels fitxers que continguin dades de caràcter personal.
Tota la transmissió de dades personals i bancàries per a la realització de compres de publicacions es realitza mitjançant el xifrat de dades i amb certificat de servidor segur SSL.
10. Galetes (cookies)
Què són les galetes?
Les galetes o cookies són fitxers de text que es baixen a l’equip terminal de l’usuari (ordinador, tauleta, telèfon mòbil…) i que s’emmagatzemena a la memòria del navegador. Les dades contingudes a les galetes poden ser analitzades per OBERTA per millorar la usabilitat dels webs i oferir una informació i uns serveis més personalitzats.
Les dades de navegació recuperades per les galetes són anònimes i no s’associen a cap persona. La informació personal ha de ser facilitada a la UOC de manera explícita per l’usuari. L’usuari pot esborrar o desactivar les galetes des de la configuració dels navegadors. En aquest cas, la pàgina web continua essent operativa, però sense els avantatges de la personalització. Per a més detalls sobre l’ús, la gestió i la configuració de les galetes des dels navegadors, es recomana consultar el web: http://www.aboutcookies.org/
Quin tipus de galetes s’utilitzen a OBERTA?
Segons l’entitat que les gestiona:
Pròpies: són galetes que s’envien al terminal de l’usuari des d’un equip o domini gestionat per la UOC.
De tercers: són galetes que s’envien al terminal de l’usuari des d’un equip o domini no gestionat ni controlat per la UOC. En aquest cas, també s’inclouen les galetes instal·lades per la UOC que recullen informació gestionada per tercers. Les galetes de tercers es poden utilitzar per mesurar i analitzar el comportament dels usuaris amb l’objectiu de millorar la seva experiència al web de la UOC.
Segons el termini de temps que romanguin activades:
De sessió: recullen dades mentre l’usuari navega pel web de la UOC amb la finalitat d’oferir el servei sol·licitat. Caduquen o s’esborren quan es tanca el navegador.
Persistents: es desen al terminal de l’usuari. Caduquen en un període llarg o mitjà de temps, o no ho fan mai.
Segons la finalitat:
Tècniques: són les necessàries per a la navegació correcta per la pàgina web.
De personalització: permeten a l’usuari definir les característiques (idioma) per navegar per la pàgina web.
D’anàlisi: permeten l’anàlisi vinculada a la navegació duta a terme per l’usuari amb la finalitat de fer un seguiment de l’ús de la pàgina web, i també de fer estadístiques dels continguts més visitats, del nombre de visitants, etc.
Publicitàries.
Amb quines finalitats es fan servir les galetes a OBERTA?
Les finalitats de les galetes que es fan servir a OBERTA són les següents:
Tècniques. L’objectiu d’aquest tipus de galetes és possibilitar que la navegació per la pàgina sigui satisfactòria. Aquest tipus de galetes permet que el sistema reconegui els usuaris que s’han registrat i els recordi el nom d’usuari i la contrasenya, entre d’altres funcions.
De personalització. Aquestes galetes permeten que l’usuari accedeixi al web de la UOC amb algunes característiques de caràcter general predefinides, com ara l’idioma, el navegador o la localització geogràfica des d’on s’accedeix al servei. Aquesta informació dels usuaris permet a la UOC poder-los oferir un millor servei i més personalitzat.
Publicitàries. Aquestes galetes fan possible la gestió dels espais publicitaris basant-se en criteris com l’edició de continguts o els hàbits de navegació dels usuaris.
L’informem que pot activar o desactivar aquestes galetes seguint les instruccions del seu navegador d’internet.
11. Canvis en aquesta política de privacitat
La present política de privacitat ha estat establerta amb data 11/07/2018. OBERTA es reserva el dret de modificar aquesta política de privacitat per adaptar-la a novetats legislatives o jurisprudencials.
Codi IOC
Introdueix el teu codi IOC.
Per obtenir el codi cal que entris al campus i, un cop allà, et dirigeixis a la teva Secretaria FP i premis la pestanya Lliurament materials. Allà hi trobaràs una taula amb el nom del cicle del que t'has matriculat, l'editorial a la qual pertanyen els materials i l'enllaç. A sota de l'enllaç hi trobaràs el codi.